Ester Capellà - El temps

Què egoista el temps! Ens acompanya tota la nostra vida i quan ens pensem acomiadar d’ ell només fa que sumar-nos a la seva eternitat. Quina bogeria l’eterna pau! Quin avorriment la seva solitud! Que apassionants sonen els canvis mundans i efímers quan estàs acostumat a la monotonia serena.

El temps és sobirà. El maleïm per passar, quan és part de la llei de la naturalesa, no entenem a aquesta criatura que està per sobre de nosaltres mateixos, que ens  fa envellir  i morir i veure així als nostres estimats. Però què estrany! No recordem que gràcies a ell es crea el vi i així el vinagre, per ell el cuc passa a papallona i el capgròs a granota. Som uns desagraïts. Com tot ésser viu, els humans creixem  i  adquirim nous pensaments, sensacions, canviem. l el canvi, amics, no existiria sense el temps.

Com un vell es queixa de la fugacitat de la seva vida i, a la vegada, de la lentitud del transcurs del seu temps diari. Com un jove veu que se li acaba el temps quan pretén fer moltes coses. La percepció del temps sempre depèn de la persona, de  l’activitat física o cerebral que estigui fent i la situació en la que estigui vivint.

Aquest ésser meravellós que és el  temps, no és més que una magnitud física que permet ordenar la seqüència  dels successos que ens permet establir un passat, un present i un futur. I dins de la física podríem afegir que és unidireccional, dibuixa una trajectòria sempre lineal, immutable, ininterrompuda on el present només representa un punt en aquesta funció continua. Una cosa que el fa més misteriós. Com és que l'espai, la tercera dimensió, va en totes les direccions però el temps, al qual anomenen la quarta, es veu tan limitat?

El temps  és per nosaltres un misteri que existia quan vam aparèixer i existirà quan hàgim deixat de fer-ho.

Esther Capellà

2n Batxillerat C

El temps - Alex Arjona

El món ens ofereix una realitat que canvia constantment i ens suggereix la idea del temps, però és difícil saber que és el temps realment. Sabem que avança de manera implacable, que no hi ha res que puguem fer per modificar el seu curs, i que és impossible que es desenvolupi més ràpid o més lent o pretendre guardar-ne una mica per al futur.

El temps és una idea independent de la percepció humana, sembla que el podem experimentar gràcies al rastre que deixa en nosaltres, que crea en la nostra memòria la visió de la vida i el passat, així com també ens permet imaginar el futur, però encara que no existíssim, el canvi, que es el motor del temps, succeiria i com a conseqüència, també el temps. Si diem que el temps no depèn de l’ésser humà podríem afirmar l’existència d’un temps universal del qual l’ésser humà pot experimentar una minúscula part, que seria el temps vital.

El temps és el canvi constant del que ens envolta i de nosaltres mateixos, aquest canvi, no s’atura i per tant podríem negar la existència del present, sembla doncs, que el temps es divideix en passat i futur i que el present és únicament un nexe d’unió, ja que en produir-se un canvi allò que és, deixa de ser immediatament i espera el que serà, per tant, el present no existeix.

L’ésser humà percep des de bon principi que existeix un temps infinit, un temps universal però sap que d’aquesta línia infinita, només experimentarà un segment infinitesimal, que serà el que anomenarà vida. La vida per a l’ésser humà i per a qualsevol ésser viu s’inicia quan el rellotge comença a fer voltes i s’acaba quan aquest s’atura, per aquest motiu durant el temps que se’ns ha atorgat per atzar, natura o déu, ens dedicarem a invertir el nostre temps. Això farà que el més important durant la nostra existència sigui administrar el temps correctament amb l’únic objectiu de ser feliç fins que el nostre temps s’acabi i la nostra vida culmini al punt màxim de felicitat.

“¿Amas la vida? No desperdicies el tiempo,

porque es la sustancia de que está hecha”

Benjamin Franklin

Alex Arjona Navarro

2n Batxillerat B

El temps - Xavi Méndez

Que què és el temps? El temps és ordre.
El temps permet ordenar els fets; saber què passa abans, i què passa després.
Una persona sense noció del temps no entendria que, per obrir una porta, primer has de ficar la clau al pany i després girar-la.
Per a ell, "primer" no voldria dir res.
Si un gos no tingués la mínima noció del temps, no entendria que quan agafes la corretja de l’armari llavors el trauràs a passejar.
Per a ell "llavors " no voldria dir res.
Sense el temps, aquest text no seria més que un munt de lletres desordenades sense sentit. El temps dóna sentit. El temps té un sentit.
Si hi ha canvis, els canvis han de seguir un ordre.
Per tant, el temps va lligat al canvi.
Sense el temps no hi hauria canvi, i estaríem en un món etern on mai passa res i on tot passa alhora.
Seria el cel. O l' infern. O el nirvana.
Qui sap, potser no està tan malament.
Xavi Méndez
2n Batxillerat C